Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

Gairebé perfecta

Imatge
Portats pels agònics esforços d'una furgoneta amb mort anunciada arribem a Collegats. Una zona que tinc com lloc de pas, alternativa al mal temps del Pirineu i que bé és mereixia una visita en exclusiva. Emportat per les obsessions cícliques, vaig agafar de l'estanteria el tantes vegades anomenat llibre del Soldevila. Em pregunto que ens porta a aquest afany col.leccionista i a la necessitat de recol.lectar. Bé, jo no seré menys i com molts, em vaig proposar en el seu dia arribar a fer les 100 millors vies. La tanger i la Sang de crack és la proposta d'aquesta sortida. Si bé la primera no acaba de fer-me el pes, ja que no acabo de trobar-li el punt a una via totalment equipada amb grau assequible. Vaig trobar la motivació al plantejar-la al emsamble amb corda doble plegada per la mitad. Aquesta vegada vam portar una politja mini traxion que fèiem servir emplaçant-la en el segur que trobaven en el moment que el segon començava a escalar, i d'aquesta manera evit

Coll Roig

Imatge
Ja tenia ganes de trobar-me amb una plaentera escalada. On l'entorn, la roca i els rajos de sol, marquessin un tímid esbós dels ingredients propis de l'hivern. Un peregrinatge a espais oberts per sotmetrem a agradables massatges solars. Despres d'estar entaforat en indrets ombrivols durant un estrany estiu. El Coll Roig , indret sense dubte de moda, sotmes a un procés profund d'enginyeria.  On un no pot deixar de quedar-se sorprès  per la gran quantitat de detalls que s'han tingut en  compte. Exposició de racons prefabricats fins al detall, per la visita curiosa. Una obra de perseverancia i dedicació . Tot això però, no pot eclipsar la gran bellesa del indret i té com fruit belles grimpades amb picants moviments. Les vies escollides van ser la Dersu Uzala i Tall d'oca. Dues vies diferents però del tot complementaries. La primera entra com el primer mos matinal, fruita dolça i la segona com el  cafè estimulant i àcid. Un dia complet de retrobada amb en

Wonderland

Imatge
Em va fer la impressió com si la Homo Montserratinus de la roca de Sanhida fos la nena petita de la nord. Ben protegida pels Ecos i la paret de Santa Cecília. Una mena de jardí on l'explorador i incansable Hita ha sapigut concentrar els ingredients necessaris per convertir-la en un autentic bombó a l'abast de llaminers grimpaires. Sortint del pàrquing amb la companyia d'en Albert, un company generacional de recent amistat. Ens anem endinsant mica en mica i sense pressa, en aquest petit retall de la nord tan ben cuidat. Traspasem el cau de  la font de la llum i comencem una mena de viatge a wonderland. La via ben concentrada, s'inicia amb un fàcil llarg amb moltes possibilitats per assegurar. Es pot dir que és una via molt bona per iniciar-se en la tradicional, sempre que es tingui el grau assumit. Els graus que filtren i marquen la dificultat de la via són el segon i el tercer. Aquest últim, per  tractar-se d'un diedre-xemeneia de difícil interpretació

Escalada Omnívora

Imatge
El dia de sortida estava clar, però no el destí. La previsió era dubtosa i encara avui no   podria dir si l'elecció va ser la millor. Finalment vam escollir els Ports de Besseit i dintre del que cap, el temps va ser força benevolent, ja que ens va permetre espais per anar fent activitat.  Feia molt de temps que no anava a aquestes terres per escalar. Crec que no menys de vint anys. No  se  si  van ser els peatges, l a  meva predilecció pel Prepirineu o la recerca de les vies de moda, però el cert  és  que  les meves visites a aquests paratges han sigut ben escasses. Vam entrar al massís de Besseit per Horta de sant Joan amb la intenció d'escalar a les Moles del Don, Roques de Benet i la roca dreta de les valls. Comencem per les Moles del Don i es pot dir que ens vam quedar aquí pràcticament tots els dies.  Vies com l' Itaca , ben ressenyada a Escalatroncs,   Obsessió continua, Sols per la Maria ,  recomana des al llibre del Soldevila, especialment la  S olstici

Be roca my friend

Imatge
Gràcies a la detallada informació d'en  Xavigrané  arribem amb l'intenció de fer la Neuronium al cim del Coscollet, sense gaires problemes. Ho fem amb la calma de saber que tenim encara tota una nit per davant, amb totes les comoditats de la furgoneta d'en Fetri. Ens aixequem, abans del previst amb resistències per deixar el confortable campament base. Surt el sol amb contundència, però el vent no acaba de deixar-lo escalfar. Iniciem el descens, no acostumats  a fer-ho en baixada, amb les cames encara fredes i una mica acomplexats per la verticalitat i bellesa d'aquest racó. Tot es va esdevenint amb fluidessa. Fem el rapels verticals, ben equipats, per una preciosa canal. Trepitjem terra ferma i ens aproximem a un peu de via, ben senyalitzat amb una fita i una fletxa grabada. Anar tres t'allibera la tensió i el compromis, però per una altre part fa que tinguis de carregar-te de paciència, sobretot en uns moments en que els nostres caps estan acostuma

Escalada "Plaisir"

Imatge
M'apropo a la  paret  bucòlica  i  recordo  amb  afecte  aquella  època  on Vilanova de Meia era el nostre punt de  peregrinatge. Aquelles vies com La taca de Romesco, Baron rampante,  Passatgers dels vents, La chica del Martini,  El señor de los bordillos ...  que em van deixar un regust plaent en la  memòria . L'escalada  plàcida  de la Terra de dinousares  i pas d'estres converteix la paret en un autentic  Spa. Indret per carregar-se d'energia, relaxar-se i prendre uns bons banys de sol.  Difícilment  comparable a la imponent roca dels Arcs,  però de visita obligada per trobar un calcari de fantasia i moure'ns amb el plaer del gest.  Encara que un tingui l'impressió d'escalar com un Koala.                                                                                  El lloc ideal per  aquells                                  dies    en què  un no vol                                      complicacions  i  fer-se            

Novetats a Roca Maura

Imatge
Repeteixo amb el pare de la criatura, aquesta via oberta amb solvència i estil ben clàssic. La via en general m'ha agradat bastant, tenint en compte el context on te lloc.Tots els llargs amb caràcter i  equipament  auster ( pitons, spits i algun parabolt) necessitan ser complementats amb friends i tascons. Destacar el quart llarg, pendent d'encadenar, que anirà assolint la seva bellesa amb el pas de les cordades. Una molt bona opció per mentalitats classico-esportives.

Confitures Gran Quereda

Imatge
La meva relació amb aquest pany de roca no deixar de ser curiosa. Racó que durant  temps em va estar traient la son. Imaginant en ella, aquelles vies que m'agradaria trobar. Em vaig anant apropant, amb la intermitència que em caracteritza, a aquest lloc que havia albirat desde el castell de Tagamanent. Sense acabar d'ensortir-me. Vaig anant cercant fins que finalment un dia vaig aconseguir arribar a aquesta cresta tan característica, per adonar-me que aquelles parets ja havien sigut visitades per altres escaladors. Desde allà dalt no vaig atalaiar l'espadat de la daga i no vaig saber-ne veure la continuïtat necessària per obrir-ne una via al meu gust interessant. Al poc temps d'aquesta visita va aparèixer aquesta magnífica ressenya més pròpia de la época daurada de la revista EXTREM. On al·lucinava amb les ressenyes de l'artesà Ballart. Desde aleshores va tornar a sorgir aquella obsessió oblidada, acompanyada de la curiositat per aquell pany de roca que no havia

Navegant pels d'Esplovins

Imatge
Una vegada mes, faig la meva visita hivernal a la paret dels Esplovins. Ja havent tastat la UES i la UESMAP , em vaig decidir per l'integral Alfa centauro- Platinum . Un concepte totalment diferent a les seves germanes. On els sentits s'han de mantenir ben oberts i deixar de banda altres aspectes més esportius i acrobàtics. No sempre s'arriva amb el mateix estat a una via. Hi ha dies en que un es sent  poderós i d'altres que no et sens amb la força per encarar-te a aquestes aventures. Però allò que sempre és manté son les ganes de plantar-se davant del repte i questionar-se. Volia sortir dels camins marcats i endinsar-me en la inmensitat de les seves entranyes?                        Volia tornar-me NAVEGANT? La costum magnifica tot alló que surt del teu dia a dia. Portava ja massas dies entrescat amb l'esportiva, acostumat a resseguir fils d'acer per, de sobte, trobar-me amb una via d'aquest caire. Vaig respondre afirmativament i el seu ressó em

Il mio amico Martinasso

Imatge
Vaig haver d'agrair que el taladro que s'havia agenciat el meu amic Martí es negues a carregar-se les bateries. Després de les copioses comilones necessitava moure'm ininterrompudament per cremar  les calories retingudes durant aquests dies. L'oferta d'obrir una variant a la directa Gresca ja era prou atraient, però no es presentava com un dia massa mogut. Em motivaba molt mes fer un encadenament a petita escala de les últimes vies obertes al lloc. Sense pressa però sense pausa, vam posar en pràctica un sistema que fa temps em corria pel cap i que havia vist en algun video. La tècnica consisteix en un ensamble amb uns 10-15 metres de corda entre escaladors. Ens va agradar molt, l'escalada es torna molt mes continua i si aconsegueixes una bona sincronia amb el company penso que pot aportar unes sensacions molt properes als solo integral. Encara el tinc que depurar molt, peró la idea finalment l'ha he posat en pràctica!! Està clar que avui en dia tot

El 2013 sen's acaba

Imatge
 E n ple començament del Nadal, després  de mil i un  intents  per anar a escalar, aconsegueixo adherir-me amb l' Iker  i en Roger  per anar a fer la  Cade de   Terradets . Si  bé,  aquesta via no hi era en el meu recull de projectes pendents, es presentava com la possibilitat de  materialitzar  el meu  propòsit  d'aquest any, consistent a finalitzar totes aquelles coses que quedessin pendents. Molts anys enrere  havia  fet la part superior i realment em venia de gust fer-la sencera. Terradets , lloc  inhòspit  a l'hivern, on sempre  és  difícil  començar i   més  quan saps que  has de  fer-ho d'hora, ja que el dia no te   gaires hores de llum.  Els banys de sol  ens  van fer oblidar rapidament l'intens fred que vam tenir a l'inici. " Menàge  a  trois"  amb la via que ens va fer  esprémer  les hores,  arribant  al cotxe amb la foscor, degut a un " embarque"   d'última  hora. Un altre dia  inolvidable , ple d'aquelles  sensac