Confitures Gran Quereda
La meva relació amb aquest pany de roca no deixar de ser curiosa. Racó que durant temps em va estar traient la son. Imaginant en ella, aquelles vies que m'agradaria trobar.Al poc temps d'aquesta visita va aparèixer aquesta magnífica ressenya més pròpia de la época daurada de la revista EXTREM. On al·lucinava amb les ressenyes de l'artesà Ballart.
Desde aleshores va tornar a sorgir aquella obsessió oblidada, acompanyada de la curiositat per aquell pany de roca que no havia vist, així per la forma i dificultats que es plantejaven.
Realment tot aquest preludi provenia de la intuïció de que aquest lloc guardava un misteri, allò que sense saber el què, fa d'aquest lloc únic i màgic.
Una vegada arribada a la primera reunió,vaig voler despenjar-me i fer-li un top-rope per tastar les virtuts de la via d'en Guerrero. He de dir que em va sobtar la seva graduació. La meva impressió es que esta molt per sota de la seva proposta. De totes maneres cal reconèixer el seu coratge i valentia, així com la seva mestria per assegurar-se, ja que em va semblar que en aquest tram la roca no ofería tantes possibilitats .
El testeig d'aquell primer llarg em va donar empenta per animar-me a fer el segon llarg de la mateixa via. Aquesta torna a ser molt segura en les seves possibilitats de protecció. Destacar el pas del desplomet també mes fàcil del que diu la ressenya i de bon assegurar. Una vegada arribada a la reunió, només queda emborratxar-se de sensacions i deixar-me portar per en Joan Ferrè, company fidel sempre disposat a deixar-se encigalar.
Una petita confitura que aportar tots els ingredients per arribar a casa amb la sensació d'haver viscut una aventura molt personal. Una escalada ben neta que ens dona la possibilitat d'encarar-nos a les parets amb la sensacio de ser-hi els primers. I això en aquests moments de massificació. No te preu!!!
Poetaaa!!!, per companya l'Orelles, ella si que es fidel
ResponEliminaBon dia Jorro, mirant el blog del Mohawk he trobat el teu, quina alegria retrobar-te per aqui, va dir-me alguna cosa el Josep que un amic seu havia anat a probar la via pero no va dir-me que eres tu, felicitats per poder tastar la vía. Sobre la graduació, una mica es el que em va semblar anant per sota a vista, sense haver escalat mai alla, ni despenjar-me, netejar preses i demes, i pujant per el ben mig de l'agulla, igual es una mica menys, si es netejes, es sanejes i demes, pero per sota amb tota la catxarreria i sense saber que passaría va ser la sensació d'apretar molt amb uns passos precaris de regletes i uns ombros trencadors, nosaltres vam fer un tiralineas, recte per el mig de l'agulla .
ResponEliminaVan ser sensacions, a banda d'aixó, m'alegro molt que encara que hagi sigut per fer un tastet algú s'hagi aventurat a probar-la, es una bona vía, de posibilitats en vaig veure moltes mes per la zona, algunes de un sol llarg i despenjar-se per dalt, muntar reunió a mitja paret, etc espero en breu poder tornar, el lloc te un encant especial.
M'alegro d'haverte retrobat per aquí, molts records i bones escalades Jorro
Ep,Ferran.
ResponEliminaEstic tot d'acord no es el mateix anar de primer k despenjar-se. També es veritat k al llarg de 7b em vaig anar per un diedre a la dreta en la part final i no vaig fer el esperonet final. El regal esta obert, només falta k s'aventurin altres. L'aventurilla i el lloc valen la pena.
Salut i tibades.
Ieppp Anvers,
ResponEliminatotalment d'acord de les sensacions que trasmet escalar aquestes minuscules i sorprenents parets granitiques Vallesanes. Tal i com diu en Ferran, obrint per sota i carregat de catxarros i dubtes, mai pots ser prou curos a l'hora de posar graus, sempre mes val agafar-se aquestes com un tema de simple referencia. Res millor que deixar-se abduir pel MISTERI del paisatge, les seves fissures i fluir.
Gran blog d'autor, prenc bona nota. Salut!
josepilaura.blogspot.com
He d'admetre que això de blog d'autor m'ha agradat i inflat molt!!!!
ResponEliminaGràcies.
Bona sort amb els teus projectes maritims. Un company de feina del teu poble em va explicar una mica.