Reset
M'és difícil escriure, sense sentir el cor obert. Potser són masses coses les que han aparegut darrerament a la meva vida. Experiències que m'han fet retraure com una medusa, posant cara de què no passa res. Sento que el temps i el transcurs dels esdeveniments, em va deixant treure el cap de mica en mica. Sortir de la por al patiment i viure la vida amb més confiança. Tot això sense cap mena de dubte, es veu reflectit en l'escalada. Poques ganes d'encarar-me a les pors, fugint cap al plaer i l'evasió. Vies com la Kraken de la pastereta que no em provoquin cap mena de repte i que no em treguin de la meva zona de confort. Sento que estic en un moment on es important adaptar-me a la meva nova versió, com si és tractes de començar a caminar de nou. Petits ajustos que em fan adonar de com m'he arrepenjat del meu cos per sentir-me fort i valent. Moments d'assimilar tot allò que esta passant amb la meva família: La vellesa, la malaltia... I amb to