ANVERS

Una vegada mes, faig la meva visita hivernal a la paret dels Esplovins. Ja havent tastat la UES i la UESMAP , em vaig decidir per l'integral Alfa centauro- Platinum . Un concepte totalment diferent a les seves germanes. On els sentits s'han de mantenir ben oberts i deixar de banda altres aspectes més esportius i acrobàtics. No sempre s'arriva amb el mateix estat a una via. Hi ha dies en que un es sent  poderós i d'altres que no et sens amb la força per encarar-te a aquestes aventures. Però allò que sempre és manté son les ganes de plantar-se davant del repte i questionar-se. Volia sortir dels camins marcats i endinsar-me en la inmensitat de les seves entranyes?                        Volia tornar-me NAVEGANT? La costum magnifica tot alló que surt del teu dia a dia. Portava ja massas dies entrescat amb l'esportiva, acostumat a resseguir fils d'acer per, de sobte, trobar-me amb una via d'aquest caire. Vaig respondre afirmativament i el seu ressó em

Vaig haver d'agrair que el taladro que s'havia agenciat el meu amic Martí es negues a carregar-se les bateries. Després de les copioses comilones necessitava moure'm ininterrompudament per cremar  les calories retingudes durant aquests dies. L'oferta d'obrir una variant a la directa Gresca ja era prou atraient, però no es presentava com un dia massa mogut. Em motivaba molt mes fer un encadenament a petita escala de les últimes vies obertes al lloc. Sense pressa però sense pausa, vam posar en pràctica un sistema que fa temps em corria pel cap i que havia vist en algun video. La tècnica consisteix en un ensamble amb uns 10-15 metres de corda entre escaladors. Ens va agradar molt, l'escalada es torna molt mes continua i si aconsegueixes una bona sincronia amb el company penso que pot aportar unes sensacions molt properes als solo integral. Encara el tinc que depurar molt, peró la idea finalment l'ha he posat en pràctica!! Està clar que avui en dia tot

 E n ple començament del Nadal, després  de mil i un  intents  per anar a escalar, aconsegueixo adherir-me amb l' Iker  i en Roger  per anar a fer la  Cade de   Terradets . Si  bé,  aquesta via no hi era en el meu recull de projectes pendents, es presentava com la possibilitat de  materialitzar  el meu  propòsit  d'aquest any, consistent a finalitzar totes aquelles coses que quedessin pendents. Molts anys enrere  havia  fet la part superior i realment em venia de gust fer-la sencera. Terradets , lloc  inhòspit  a l'hivern, on sempre  és  difícil  començar i   més  quan saps que  has de  fer-ho d'hora, ja que el dia no te   gaires hores de llum.  Els banys de sol  ens  van fer oblidar rapidament l'intens fred que vam tenir a l'inici. " Menàge  a  trois"  amb la via que ens va fer  esprémer  les hores,  arribant  al cotxe amb la foscor, degut a un " embarque"   d'última  hora. Un altre dia  inolvidable , ple d'aquelles  sensac