ANVERS

Com si d'un sistema de planetes es tractés. Ens anem ajuntant amb la força de la nostra passió. Fills de mare i pare, amb diferents recorreguts. Maneres de ser i pensar, ens trobem compartint els mateixos camins. Gaudint de la pertinença, no dubtem en lligar-nos l'un amb l'altre, atraguts per una forca invisible de qui dependrà el nostre vincle. L'escalada és així, el primer plat dels nostres impulsos, el recull de tota una sèrie de necessitats i carències forjades en el transcurs de la nostra biografia.  D'aquesta manera ens van emtabanar en Josep i jo, aquests últims dies, per recòrrer dues petites perles disperses per l'immensitat del Monserrat escalable. Dues vies que aparentment estaven sotmeses als mateixos patrons. Navegació lliure amb parabolts, però que desprenen sensacions totalment diferents. Sembla mentida com una activitat aparentment tan limitada com el fet de progressar per una paret emplaçant seguros pel autoasegurament, pot diferir tan

Escric com si hagués viscut un somni, i és que realment el viatge a Taghia va més enllà d'una sortida  d'escalada. Un viatge en el temps, per aturar-se i contemplar quin son els fils que ens fan moure a la vida. Adoctrinats en la llibertat, ens creiem més lliures del que som realment. Deixant de banda i arraconant la cultura dels nostres ancestres. Fugint de la forma com es van relacionar els nostres besavis entre ells i amb la comunitat on vivien. Desconnectats de la seva proximitat amb la supervivència i lo sobrenatural. Visquent la vida lligada a la mort. Tot això, encara que avui dia ho creiem ben lluny. Allà està, dins nostre, decidint en el nostre dia i a dia, fent-nos sentit moltes vegades desgraciats per no acceptar-ho. Commocionat encara per tot el viscut, me'n alegro de poder contribuir d'alguna manera en el benestar de la gent del Taghia. Formant part d'un col.lectiu que ha entrat paulatinament en la vida d'aquestes persones, desde el respecte