Novetats a Roca Maura


Repeteixo amb el pare de la criatura, aquesta via oberta amb solvència i estil ben clàssic. La via en general m'ha agradat bastant, tenint en compte el context on te lloc.Tots els llargs amb caràcter i  equipament  auster ( pitons, spits i algun parabolt) necessitan ser complementats amb friends i tascons. Destacar el quart llarg, pendent d'encadenar, que anirà assolint la seva bellesa amb el pas de les cordades. Una molt bona opció per mentalitats classico-esportives.

Comentaris

  1. Bloc Empotrat28 de març del 2014, a les 3:26

    Hola company!.Finalment fa uns dies la vàrem anar a fer i en el context de la paret ens va semblar una proposta ben interessant. Xapó per l'estil...la non expansion de Roca Maura.
    Records a en Martí!.
    Salut i calcari!

    ResponElimina
  2. Joan Jorro29 de març del 2014, a les 11:19

    Tot el merit el te en Martí. Visionari i aperturista del carmelet.
    Salut company.

    ResponElimina
  3. laura pi20 d’abril del 2014, a les 9:50

    Enhorabona per la via, fa pinta de ser exigent i no apte per tots els publics. Nomes dues consideracions....

    - En una paret petita, amb roca tant bona i on darrerament apareixen noves rutes, no creieu que una via aqui i que se li vulgui donar aquest tarannar mes classic i tradicional, no quedara engolida sense gaires miraments per altres ben equipades i mes comercials?
    - La primera meitat no queda molt mesclada amb la Directa Gresca? per cert una llastima l'equipament antic i crec que personalment perillos d'aquesta via mitica de la paret.

    Salut i Montgri!

    ResponElimina
  4. Joan Jorro21 d’abril del 2014, a les 1:06

    Hola josep
    Jo et puc donar la meva opinió, però no soc el pare de la criatura.
    Penso que la via te personalitat própia, això si sense ser una via molt exposada, va dirijida a mentalitats clàssiques.Pel que respecta a la gresca, veig que és una via que si que pagará car la seva antiguetat. I que tindrá poques repeticions. Per el meu gust
    La patafísica resuta mes actractiva i homogenea.

    ResponElimina
  5. Anònim7 de maig del 2014, a les 5:19

    Gracies pels vostres comentaris amics!, m'alegra molt que us hagi agradat aquesta via...
    Josep, sobre les consideracions:
    - No veig que siguin incompatibles les vies comercials a les que fas referència amb les d'estil clàssic, ni que el fet de que n'hi hagi més d'unes condicioni l'estil d'obertura de les altres.
    - La Patafísica no queda mesclada amb la Directa Gresca, tot i que comparteixen 2 reunions i un molt petit tram del segon llarg, cadascuna respira el seu espai.
    - Sobre l'equipament de la Directa Gresca, és cert que els spits estan cascats pels aires del Mare Nostrum, però totes les reunions es poden reforçar "a canyon"...de totes formes un dia d'aquests la reequiparé, però no crec que això la faci més popular...

    Salut, sol i roques
    Martí

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESTAMPIDA

Imatge
Caminaba sin esmero hacia el rocódromo, a sabiendas que aún necesitaría una hora más para despertar. Victor, vestido con pantalones de parches bicolor y camiseta desgastada, de aspecto carabelico y largas melenas, abrió las puertas del local, intentando pasar desapercibido, escurriéndose entre las retorcidas paredes con presas multicolores. Dubitativo se acercó a la barra para saludar a Iker, el barman del local, pero este cabizbajo con la mirada en el móvil, ni se percató de su presencia. Mientras se ajustaba el arnés, observaba como iban entrando más personas entre saludos y choques de puños. - ¿Qué tal? ¿Cómo vas? - Le pregunto Roberto, el escalador estrella del local. -Bien. -Respondió- Acabo de llegar. - ¿Sabes, que Ondra está probando un 9c? -Comentó, mientras se sacaba la camiseta, luciendo músculos desconocidos.  Victor, intimidado no supo que responder. Al darse la vuelta y tomar distancia, logró recomponerse, atreviéndose a preguntar por el lugar donde se e
Més informació

Escalades gran reserva a Can Folló

Imatge
A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son:  Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal  per fer servir  friends i tascons. Recomano les vies   Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent  amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
Més informació

Gent com tu

Imatge
 Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer.  Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada. La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri  de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre. Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!! La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.  Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers
Més informació