ANVERS

Repeteixo amb el pare de la criatura, aquesta via oberta amb solvència i estil ben clàssic. La via en general m'ha agradat bastant, tenint en compte el context on te lloc.Tots els llargs amb caràcter i  equipament  auster ( pitons, spits i algun parabolt) necessitan ser complementats amb friends i tascons. Destacar el quart llarg, pendent d'encadenar, que anirà assolint la seva bellesa amb el pas de les cordades. Una molt bona opció per mentalitats classico-esportives.

La meva relació amb aquest pany de roca no deixar de ser curiosa. Racó que durant  temps em va estar traient la son. Imaginant en ella, aquelles vies que m'agradaria trobar. Em vaig anant apropant, amb la intermitència que em caracteritza, a aquest lloc que havia albirat desde el castell de Tagamanent. Sense acabar d'ensortir-me. Vaig anant cercant fins que finalment un dia vaig aconseguir arribar a aquesta cresta tan característica, per adonar-me que aquelles parets ja havien sigut visitades per altres escaladors. Desde allà dalt no vaig atalaiar l'espadat de la daga i no vaig saber-ne veure la continuïtat necessària per obrir-ne una via al meu gust interessant. Al poc temps d'aquesta visita va aparèixer aquesta magnífica ressenya més pròpia de la época daurada de la revista EXTREM. On al·lucinava amb les ressenyes de l'artesà Ballart. Desde aleshores va tornar a sorgir aquella obsessió oblidada, acompanyada de la curiositat per aquell pany de roca que no havia