Navegant pels d'Esplovins

Una vegada mes, faig la meva visita hivernal a la paret dels Esplovins. Ja havent tastat la UES i la UESMAP, em vaig decidir per l'integral Alfa centauro- Platinum. Un concepte totalment diferent a les seves germanes. On els sentits s'han de mantenir ben oberts i deixar de banda altres aspectes més esportius i acrobàtics.
No sempre s'arriva amb el mateix estat a una via. Hi ha dies en que un es sent  poderós i d'altres que no et sens amb la força per encarar-te a aquestes aventures. Però allò que sempre és manté son les ganes de plantar-se davant del repte i questionar-se.
Volia sortir dels camins marcats i endinsar-me en la inmensitat de les seves entranyes?

                       Volia tornar-me NAVEGANT?

La costum magnifica tot alló que surt del teu dia a dia. Portava ja massas dies entrescat amb l'esportiva, acostumat a resseguir fils d'acer per, de sobte, trobar-me amb una via d'aquest caire.
Vaig respondre afirmativament i el seu ressó em provocar una tremolor que es va anant dissipant segons m'anava endinsat en la materia. Puc entendre al navegant. A tots aquells que en el seu dia no van parar d'escalar parets de forma obsessiva. Per adonar-se que necessitaven un espai més ampli. Trobar-se més temps amb aquesta sensació de llibertat, amb aquella intuïció que et va dient quina és la direcció que has de pendre.

Vaig ser Navegant per un dia i junt amb el mariner Iker vam fer la travessa a aquesta bonica via. Més afable del que les meves pors pensaven.