Il mio amico Martinasso



Vaig haver d'agrair que el taladro que s'havia agenciat el meu amic Martí es negues a carregar-se les bateries. Després de les copioses comilones necessitava moure'm ininterrompudament per cremar  les calories retingudes durant aquests dies. L'oferta d'obrir una variant a la directa Gresca ja era prou atraient, però no es presentava com un dia massa mogut. Em motivaba molt mes fer un encadenament a petita escala de les últimes vies obertes al lloc.
Sense pressa però sense pausa, vam posar en pràctica un sistema que fa temps em corria pel cap i que havia vist en algun video. La tècnica consisteix en un ensamble amb uns 10-15 metres de corda entre escaladors. Ens va agradar molt, l'escalada es torna molt mes continua i si aconsegueixes una bona sincronia amb el company penso que pot aportar unes sensacions molt properes als solo integral. Encara el tinc que depurar molt, peró la idea finalment l'ha he posat en pràctica!! Està clar que avui en dia tot està inventat, però personalment se'm presenta com una nova forma d'escalar vies llargues. En el meu cas sempre que estiguin assegurades amb bons anclatges.







"Voliem anar a reequipar i fer una variant a la directa Gresca, però les bateries del taladro de la señorita pepis estaven kaputt. Vem fer les vies Poseidon, Del Maño i Punxadits en ensamble. Bones vies, però ull amb els blocs de la Punxadits....Un dia de sol amb les Medes de fons, és guapo aquest Empordà!"

                                                                                                                                                                                 Martí Rovira









Comentaris

  1. Martí6 de gener del 2014, a les 12:59

    Tú si que eres grande neng!
    Se'ns gira feina amb aquesta técnica, un pensa que ja ho ha fet tot i de sobte apareix un amic "innovador" i fa que la motivació pugi un 100%
    La confiança mútua, pensar mentres escales en que el company està fent el que toca, i gaudir del moviment non stop...em va molar molt
    I em va fer escalar amb un somriure aquest dies estranys per mi
    Vamos al lío!
    Una abraçada amic!

    ResponElimina
  2. laura pi20 d’abril del 2014, a les 9:36

    wapa activitat i bon entreno on no cal gastar litres de betzina devorant quilometres a les grans i mitiques parets del Prepirineu.
    El gran pirulu inestable al acabar la Punxadits, tot i la mala pinta que fa no vam ser capaços de fer-ho baixar quan vam re-obrir la via, tot i aixis a la ressenya que vam fer, posem clarament no anar per a la dreta per evitar ensurts, ja que esta just sobre la vertical de la R3.
    Salut i tapia!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESTAMPIDA

Imatge
Caminaba sin esmero hacia el rocódromo, a sabiendas que aún necesitaría una hora más para despertar. Victor, vestido con pantalones de parches bicolor y camiseta desgastada, de aspecto carabelico y largas melenas, abrió las puertas del local, intentando pasar desapercibido, escurriéndose entre las retorcidas paredes con presas multicolores. Dubitativo se acercó a la barra para saludar a Iker, el barman del local, pero este cabizbajo con la mirada en el móvil, ni se percató de su presencia. Mientras se ajustaba el arnés, observaba como iban entrando más personas entre saludos y choques de puños. - ¿Qué tal? ¿Cómo vas? - Le pregunto Roberto, el escalador estrella del local. -Bien. -Respondió- Acabo de llegar. - ¿Sabes, que Ondra está probando un 9c? -Comentó, mientras se sacaba la camiseta, luciendo músculos desconocidos.  Victor, intimidado no supo que responder. Al darse la vuelta y tomar distancia, logró recomponerse, atreviéndose a preguntar por el lugar donde se e
Més informació

Escalades gran reserva a Can Folló

Imatge
A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son:  Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal  per fer servir  friends i tascons. Recomano les vies   Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent  amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
Més informació

Gent com tu

Imatge
 Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer.  Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada. La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri  de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre. Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!! La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.  Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers
Més informació