Escalada "Plaisir"


M'apropo a la paret bucòlica i recordo amb afecte aquella època on Vilanova de Meia era el nostre punt de peregrinatge.
Aquelles vies com La taca de Romesco, Baron rampante, Passatgers dels vents, La chica del Martini, El señor de los bordillos... que em van deixar un regust plaent en la memòria.


L'escalada plàcida de la Terra de dinousares i pas d'estres converteix la paret en un autentic Spa. Indret per carregar-se d'energia, relaxar-se i prendre uns bons banys de sol. Difícilment comparable a la imponent roca dels Arcs, però de visita obligada per trobar un calcari de fantasia i moure'ns amb el plaer del gest. Encara que un tingui l'impressió d'escalar com un Koala.




                                      
                                         El lloc ideal per aquells                                  dies  en què un no vol                                      complicacions i fer-se
                           un fart d'escalar.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESTAMPIDA

Imatge
Caminaba sin esmero hacia el rocódromo, a sabiendas que aún necesitaría una hora más para despertar. Victor, vestido con pantalones de parches bicolor y camiseta desgastada, de aspecto carabelico y largas melenas, abrió las puertas del local, intentando pasar desapercibido, escurriéndose entre las retorcidas paredes con presas multicolores. Dubitativo se acercó a la barra para saludar a Iker, el barman del local, pero este cabizbajo con la mirada en el móvil, ni se percató de su presencia. Mientras se ajustaba el arnés, observaba como iban entrando más personas entre saludos y choques de puños. - ¿Qué tal? ¿Cómo vas? - Le pregunto Roberto, el escalador estrella del local. -Bien. -Respondió- Acabo de llegar. - ¿Sabes, que Ondra está probando un 9c? -Comentó, mientras se sacaba la camiseta, luciendo músculos desconocidos.  Victor, intimidado no supo que responder. Al darse la vuelta y tomar distancia, logró recomponerse, atreviéndose a preguntar por el lugar donde se e
Més informació

Escalades gran reserva a Can Folló

Imatge
A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son:  Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal  per fer servir  friends i tascons. Recomano les vies   Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent  amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
Més informació

Gent com tu

Imatge
 Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer.  Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada. La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri  de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre. Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!! La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.  Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers
Més informació