A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son: Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal per fer servir friends i tascons. Recomano les vies Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
La meva relació amb aquest pany de roca no deixar de ser curiosa. Racó que durant temps em va estar traient la son. Imaginant en ella, aquelles vies que m'agradaria trobar. Em vaig anant apropant, amb la intermitència que em caracteritza, a aquest lloc que havia albirat desde el castell de Tagamanent. Sense acabar d'ensortir-me. Vaig anant cercant fins que finalment un dia vaig aconseguir arribar a aquesta cresta tan característica, per adonar-me que aquelles parets ja havien sigut visitades per altres escaladors. Desde allà dalt no vaig atalaiar l'espadat de la daga i no vaig saber-ne veure la continuïtat necessària per obrir-ne una via al meu gust interessant. Al poc temps d'aquesta visita va aparèixer aquesta magnífica ressenya més pròpia de la época daurada de la revista EXTREM. On al·lucinava amb les ressenyes de l'artesà Ballart. Desde aleshores va tornar a sorgir aquella obsessió oblidada, acompanyada de la curiositat per aquell pany de roca que no havia...
Visita al sector dret de Cal Barrico. Pany de roca d'escalada similar a la sud del pedra, amb molt poca informació a internet. Escollim el vuelo del Icaro . Via de tres llargs( 6b,7a+/b, 5+). Primer llarg bonic, amb continuitat. que dona pas a un segon llarg que enllaça amb un diedre cec molt fi, contundent en els seus ultims seguros, quant surt a placa. L'ultim llarg no el fem, al trobar-lo massa curt. Arribem amb un Rapel de 60 al terra. Arrodonim el dia amb la Xorrera( 6c+/7a), via maca i generosa amb bona pressa. Recomano també la tranques i barranques( 6c) diedre molt fi i extenuant, on caldrà esquivar un esbarzer molest. En Josep tibant a la xorrera, rememorant els 80, con mallas y a lo loco.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada