waypoint



Aquest blog sorgeix de la meva necessitat
 per expressar.
Sense presses, ni perspectives.
Una salutació de benvinguda
ANVERS



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Escalades gran reserva a Can Folló

Imatge
A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son:  Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal  per fer servir  friends i tascons. Recomano les vies   Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent  amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
Més informació

RETIRO

Imatge
Salí de la reunión, con la pesadumbre que produce el no saber cuál sería el camino correcto. No pude remediar volver a repasar el material, ordenándolo mentalmente, espolvoreando mis manos en magnesio. Miré a Joan, intenté mostrar decisión, le solté un “voy” y me arrojé a lo desconocido. El contacto de los dedos con la roca me fue llevando al adictivo trance donde todo lo que te envuelve va perdiendo importancia. Pies y manos fueron entrando en diálogo, solo enturbiado por mis miedos. Ese pie no es suficiente bueno, la roca parece rota, el seguro empieza a estar lejos. Un bicoin del número 3 bien trabado en una fisura, con un buen reposo de manos, me llevó a la casilla de inicio, a la tranquilidad de la reunión. — Estoy en una pequeña repisa — grité buscando la complicidad de Joan — . He puesto un bicoin a cañón y no veo claro si reseguir la fisura rota o flanquear por debajo del desplomillo.  — Tú verás, Ramón — me respondió con voz ronca, la reunión está sólida y la ...
Més informació

Confitures Gran Quereda

Imatge
La meva relació amb aquest pany de roca no deixar de ser curiosa. Racó que durant  temps em va estar traient la son. Imaginant en ella, aquelles vies que m'agradaria trobar. Em vaig anant apropant, amb la intermitència que em caracteritza, a aquest lloc que havia albirat desde el castell de Tagamanent. Sense acabar d'ensortir-me. Vaig anant cercant fins que finalment un dia vaig aconseguir arribar a aquesta cresta tan característica, per adonar-me que aquelles parets ja havien sigut visitades per altres escaladors. Desde allà dalt no vaig atalaiar l'espadat de la daga i no vaig saber-ne veure la continuïtat necessària per obrir-ne una via al meu gust interessant. Al poc temps d'aquesta visita va aparèixer aquesta magnífica ressenya més pròpia de la época daurada de la revista EXTREM. On al·lucinava amb les ressenyes de l'artesà Ballart. Desde aleshores va tornar a sorgir aquella obsessió oblidada, acompanyada de la curiositat per aquell pany de roca que no havia...
Més informació