Temps remoguts

Arriba l'estiu i les sortides a Sadernes. Encara que no sigui el lloc ideal per els dies molt calorosos.
La seva diversitat d'orientacions, la qualitat de les seves vies i el riu ja son bones excuses per arribar-se.
Com primera pressa de contacte estival. Va ser tot un flash. 
Es trobem la barrera baixada, el ejercito "españó" desplegat pel congost amb les seves armes, cordes i cintes expres en curiosa combinació i una petita excavadora caiguda a l'alçada del pont d'en Valentí.
Temps remoguts i estranys corren pel congost que emergeix esplendorós amb un any ric d'aigua. Davant del schock emocional, decidim allunyar-nos una mica del camí principal i anar al Escenari. Allà ens trobem el Sadernes íntim. On realment sembla que el temps no corri. Amb les seves vies primerenques de graus afables que conviden al moviment contorsionista. Per acompanyar el revival, trec de la motxilla la primera guia de la zona i ens posem a la feina.

                           
            Astèrix, Camp Base, Rierada, Bego,        Comediants, Inout 



Totes les vies fetes fa molt temps, em deixen patent que el to de lluita no es el mateix, que el temps m'ha anat amansant i la escalada ja ha deixat de ser la raó de la meva existència. Encara  que  segueix com primera de la llista de les menys importants.
De totes les vies fetes destacar l'Asterix i la Bego, demostrant la teoria que la bellesa no te res a veure amb la dificultat.
Advertir que entre la Comediants i la Inout hi ha una via inacabada amb nomes quatre xapes.