Far West

Després d' una setmana intensa de compromisos, sortim amb en Josep cap a terres lleidatanes, amb la intenció d'escalar
la Terra lliure de la paret de las gralles.
Passat Cervera ens anem endinsant en la versió catalana del "Lejano Oeste", fins ben entrat el migdia, que vam aconseguir trobar el lloc de partida. 
Cal seguir la pista fins al final, on trobarem una fletxa i un punt pintat a una pedra. Deixem el cotxe i resseguim cap a la dreta per un camp, fins arrivar a un corriolet fitat amb molta creativitat.
Encara que estem parlant d'una via desequipada en un ambient nord. La aproximació ben fitada i el rapel a prova de camions, un peu de via agradable, les moltes possibilitats d'autoprotecció i les reunions bungalows; fan que l'escalada sigui bastant plaentera.
Sent el segon i quart llarg els que marquen l'exigencia. amb una roca a trams molt peculiar, encara que sanejada, on el calcari i l'arenisca es barrejen donant tonalitats roses.

Ideal per gaudir lo salvatge, dins de la zona de confort, sense caure en la parabolització global.

Al dia seguent i despres de divagar, degut a un temps capritxós
que feia difícil entreveure la orientació idonea. Optem per el Coll de Nargo, seduits pel cant de les sirenes. Les vies Triarca i No t'ho perdis ens van endisar en la fantasia vertical de la paret del Grau. Autènticas joies que em van fer recordar que dins de l'escalada hi ha moltes dimensions i diferents formes d'escalar; un tant oblidades per la especialització i el sedentarisme que estic visquent.