Insha'Allah



Escric com si hagués viscut un somni, i és que realment el viatge a Taghia va més enllà d'una sortida d'escalada. Un viatge en el temps, per aturar-se i contemplar quin son els fils que ens fan moure a la vida. Adoctrinats en la llibertat, ens creiem més lliures del que som realment. Deixant de banda i arraconant la cultura dels nostres ancestres. Fugint de la forma com es van relacionar els nostres besavis entre ells i amb la comunitat on vivien. Desconnectats de la seva proximitat amb la supervivència i lo sobrenatural. Visquent la vida lligada a la mort.
Tot això, encara que avui dia ho creiem ben lluny. Allà està, dins nostre, decidint en el nostre dia i a dia, fent-nos sentit moltes vegades desgraciats per no acceptar-ho.
Commocionat encara per tot el viscut, me'n alegro de poder contribuir d'alguna manera en el benestar de la gent del Taghia. Formant part d'un col.lectiu que ha entrat paulatinament en la vida d'aquestes persones, desde el respecte i la integració relativa, sense destrotar la tranquil.litat.
Agraeixo la gran labor de persones com en Piola, que d'alguna manera estan contribuint indirectament en les economies d'aquets pobles nascuts al costat d'escarpats acantilats.















Lluny de conéixer la realitat d'aquestes persones, els seus somnis i patiments. 
Me'n adono que em projecten coses que trobo a faltar. El sentiment i orgull de pertànyer a un clan familiar, la integració al territori. El respecte a les persones grans, la llibertat dels nens, la visió grupal. També he pogut  percebre les seves ànimes ferides, les cadenes de lo grupal enfront de la individualitat.
Escric aquestes paraules, percebint la pau i tranquilitat que he pogut cultivar aquets dies. En agraïment per l'hospitalitat i protecció rebuda, adonant-me de lo molt que tinc per estimar al meu voltant.


             Una petita part de l'inmensitat que amaga aquest massís





 Joan als contundents diedres de la Reve d'Aicha


Martí a les técniques i regleteres plaques de la 
Montagne Epinal







Escalada impressionant Au nom de la reforme






  Reunió de grup al cim de la increible Allumer du reve bereber

Comentaris

  1. Molt bo Joan. En aquests llocs sembla que el temps va mes lent i t'adones de lo irracional que es el primer mon. Trobar la felicitat en lo senzill es un tresor. Aqui els tresors es guarden al banc pero costa trobar gent feliç.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESTAMPIDA

Escalades gran reserva a Can Folló

Novetats a Roca Maura