Insha'Allah
Tot això, encara que avui dia ho creiem ben lluny. Allà està, dins nostre, decidint en el nostre dia i a dia, fent-nos sentit moltes vegades desgraciats per no acceptar-ho.
Commocionat encara per tot el viscut, me'n alegro de poder contribuir d'alguna manera en el benestar de la gent del Taghia. Formant part d'un col.lectiu que ha entrat paulatinament en la vida d'aquestes persones, desde el respecte i la integració relativa, sense destrotar la tranquil.litat.
Agraeixo la gran labor de persones com en Piola, que d'alguna manera estan contribuint indirectament en les economies d'aquets pobles nascuts al costat d'escarpats acantilats.
Lluny de conéixer la realitat d'aquestes persones, els seus somnis i patiments.
Me'n adono que em projecten coses que trobo a faltar. El sentiment i orgull de pertànyer a un clan familiar, la integració al territori. El respecte a les persones grans, la llibertat dels nens, la visió grupal. També he pogut percebre les seves ànimes ferides, les cadenes de lo grupal enfront de la individualitat.
Escric aquestes paraules, percebint la pau i tranquilitat que he pogut cultivar aquets dies. En agraïment per l'hospitalitat i protecció rebuda, adonant-me de lo molt que tinc per estimar al meu voltant.
Joan als contundents diedres de la Reve d'Aicha
Martí a les técniques i regleteres plaques de la
Montagne Epinal
Escalada impressionant Au nom de la reforme
Molt bo Joan. En aquests llocs sembla que el temps va mes lent i t'adones de lo irracional que es el primer mon. Trobar la felicitat en lo senzill es un tresor. Aqui els tresors es guarden al banc pero costa trobar gent feliç.
ResponEliminaGràcies Carles pel teu comentari.
Elimina