Gent com tu
Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer. Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada.
La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre.
Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!!
La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.
Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers a Ainsa i conèixer una via de nova generació de Montañesa, encara que fos com a turista. Via maca, alpina i compromesa. Molt neta, de graus collats i roca de vegades precària, que sempre agafa la verticalitat com a alternativa.
La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre.
Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!!
La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.
Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers a Ainsa i conèixer una via de nova generació de Montañesa, encara que fos com a turista. Via maca, alpina i compromesa. Molt neta, de graus collats i roca de vegades precària, que sempre agafa la verticalitat com a alternativa.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada