Sol Solet


Passen els dies a ritme trepidant, sense deixar temps per pair. Moltes han sigut les escalades que hi ha hagut amb les coincidències d'un sol espatarrant i la bona companyia.
Temps per exposar-se  i deixar-se acaronar per la benedicció del sol d'hivern, i de pas fardar de moreno.
Enrere ja queden la directa Senglar i la Tuareg de la Palleta, vies trendic tòpics ideals per deixar enrere el compromís i centrar-se en l'entorn, la gestualitat i la companyia.
Ja, amb més caràcter, li van succeir les vies Llepet del serrat dels monjos i la Bros del cap de la Barra. Curtes, però ben bones.
Moments màgics que no haguessin sigut possibles sense en Josep, Joan, Anníbal, Willy i Martí.



Comentaris

  1. Langas11 de desembre del 2015, a les 13:38

    No trobo el "me gusta"! Mola mas el Face, con un click ya ta.... La teva foto es una pasada, eh? Guapissima! Bon post!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

ESTAMPIDA

Imatge
Caminaba sin esmero hacia el rocódromo, a sabiendas que aún necesitaría una hora más para despertar. Victor, vestido con pantalones de parches bicolor y camiseta desgastada, de aspecto carabelico y largas melenas, abrió las puertas del local, intentando pasar desapercibido, escurriéndose entre las retorcidas paredes con presas multicolores. Dubitativo se acercó a la barra para saludar a Iker, el barman del local, pero este cabizbajo con la mirada en el móvil, ni se percató de su presencia. Mientras se ajustaba el arnés, observaba como iban entrando más personas entre saludos y choques de puños. - ¿Qué tal? ¿Cómo vas? - Le pregunto Roberto, el escalador estrella del local. -Bien. -Respondió- Acabo de llegar. - ¿Sabes, que Ondra está probando un 9c? -Comentó, mientras se sacaba la camiseta, luciendo músculos desconocidos.  Victor, intimidado no supo que responder. Al darse la vuelta y tomar distancia, logró recomponerse, atreviéndose a preguntar por el lugar donde se e
Més informació

Escalades gran reserva a Can Folló

Imatge
A mig camí entre escalada esportiva i clàssica, amb clares reminisciencies Montrebeianes, s'ens presenta la cinglera de Can Folló . Petit sector obert als anys 80 que ha necessitat, com els vins, d'anys perquè les seves vies s'anessin netejant i agafessin el rang de gran reserva. Aquest és un lloc que no te terme mig. O les vies son increïbles o no saps per on agafar-les. D'escalada obligada son:  Finestra al cel, Munalis, Del frare, Moby dick, Nostradamus, Amarga. Lloc ideal  per fer servir  friends i tascons. Recomano les vies   Munalis, Finestra, Moby dick i Amarga per la versió greenpoint. Aquesta última encara pendent, per el susto que vaig tenir en un intent  amb parabolts. Tot arrivarà¡¡
Més informació

Gent com tu

Imatge
 Arribat l'estiu, l'activitat va a la baixa, fins desaparèixer.  Aquest any, en canvi, em va sorprendre amb un parell de sortides. Això si, vaig tenir que recòrrer a les noves tecnologies, per poder trobar parella i gaudir d'una satisfactòria primera trobada. La primera va ser la Lotus de la paret de l'Aeri amb l' Uri  de Terrassa. Nom que em porta moltes imatges viscudes i que ha servit com ritual per fer un repàs de tot allò que vaig viure durant uns anys. Barreja de gaudir i enclaustrament amb gust agredolç, que com tot en la vida em va servir per aprendre. Via ben bona amb grau antic, on cal treure el canto als peus de gats, navegar als últims llargs i queixar-se del mal de peus!! La segona va ser cap a Peña montañesa, una sortida on vaig intentar seguir el rebufo d'en Oscar i Martí, sense que es notés gaire la meva manca de nivell i el baix estat de forma mental.  Estada molt agradable que em va servir per descobrir els sectors esportius propers
Més informació