La vida en el filo

Es vam retrobar com si fes una setmana que no ens veièssim. Aparentmet tot estava igual, amb els cossos mes envellits i la mirada mès sàvia, conectant ràpid amb el llenguatge que ens agermana.
Vam gaudir, ens vam sinceritzar i vam tornar a crear castells per batre. 
Aquestes son les  paraules de l' Ignasi, font de passió i vida. 
"Sembla que l'univers es conjurés en contra meva... no sé quantes setmanes de calor i sol, i més sol i el dia que l'Ignasi marxa a escalar cau la del "pulpo" a mitja Catalunya. Bé, l'objectiu era la nord del Pedraforca i l'Estorach al Pollegó però com molt bé em va dir en Joan, haurem de canviar de lloc perquè allò és l'orinal de Catalunya! A les 7 del matí mentre conduïm passem del Pedraforca a Riglos, de Riglos a Montrebei,... i finalment l'opció més encertada l'Alt Urgell. Així doncs acabem fent la "Robin Judas" a Roca Narieda pensant que estàvem fent la "Pànic Timpànic", coses que passen quan canvies a l'últim moment de lloc i vas sense ressenya. Pel que fa a l'escalada comencem amb els dos primers llargs molls i vigilant però a partit del tercer la paret està més seca (sort que no hem anat al Pedraforca). La via és del Miquel Blanco Infantes, oberta per sota i amb les assegurances posades de forma que corre l'aire i s'ha d'escalar. Els llargs de dalt hem de col·locar algun tascó i algun friend. Escalada de "gesto" rollo tai chi.

Tal i com acabem la via ja veiem com s'apropen els llamps, baixem i anem directes a les basses del Codó a fer el bany abans no plogui. Hem de fer bany express perquè comença a caure la turmenta i va carregada de llamps (mal rollo quedar-se fregit a l'aigua). Al dia següent fem la via "l'Esperó Ja et val", tres llargs de sisè grau preciosos. Al final hem salvat la sortideta, sobredosi de sisè grau en bona companyia!"

                                                      Quant Vulguis, Germà.