Bella!!

La frase més val una imatge que mil paraules s'ha convertit en una epidèmia de difícil cura. Si bé, es veritat que d'una imatge es pot treure molta informació, no reflexa ni una mínima part del que aconteix en aquest precís moment. Aquesta és la sensació que vaig tenir quan em vaig veure tibant a la via Belladona.
Ben apoltronat en la meva zona de confort. He d'admetre que les propostes d'en Josep em creen cert nerviosisme.

Si bé el segell Hita em tranquil.litza, ja que la meva experiència en vies anteriors obertes per ell, m'han confirmat la seva benevolència en quant a seguros i graduació.
La poca claredat amb el meu grau a vista, no sé si te alguna cosa a veure amb el fet de començar a fer servir ulleres, em crea inseguretat a l'hora de encararme amb aquestes propostes.
Ens presentem a peu de via, amb el cami de l'arrel i clàssiques del voltant efervescents de vida. Trigo una estona a situar-me, ja que no portava fet els deures de casa. Després d'una setmaneta intensa d'emocions familiars, m'havia quedat poc temps per volejar amb graus i ressenyes. Confian en la guia del xaman cap a terres per a mí incertes.
Com bé, ja haviem pactat, vaig començar endinsant-me al diedre per desviarme cap a la placa imponent que no deixarem fins a la meitat del quart llarg de la Cade.
Al primer llarg, van haver un parell de xapatges de difícil posar-se que em vam fer saltar els diferencials d'un cap amb poques ganes de fustigar-se, deixant el rotpunk pendent.
El següent llarg és una bonica placa de forats, on predominen les preses generoses. En aquets cas, gràcies al cada vegada mes estimat toprope, aconsegueixo alliberar-lo. Per a mí i sense voler entrar en confrontacions amb una graduació sobrevalorada. En l'ambit general, es pot dir que son llargs de continuïtat, amb passos tècnics puntuals, sense arrivar a ser explosius.

Al tercer llarg són únicament quatre xapes les pròpies de la via. Passos de pressa petita i precisió ben macos. Per a mí els mes difícils i concentrats. 

Canvi total de registre, al arrivar al diedre desplomat de la cade, 
més auster amb l'equipament, on perdo una mica la concentració.
Arrivada a la reunió, dono per finalitzada la via, deixant els següents llargs per una propera incursió aparaulada a la Cade. En Josep, com bon purista fa el següent llarg i baixem rapelant.
Via molt maca, de ple caràcter esportiu, com diría en Ballart, per escaladors esportius tot terreny. Penso que és una bona via per esportius sense gaire experiencia en paret amb ganes d'experimentar.
També voldría donar el meu reconeixemnet a en David Hita, escalador que no conec en persona, agraït per tot el que està deixant en patrimoni als escaladors.
La Belladona, una bonica via amb aires esportius que no té res a veure amb l'aventura, el curro, l'enginy i el coratge que van desplegar els aperturistes en el seu día. Xapeau!!!